METODOLOGIA PER A L’ANÀLISI DE VIABILITAT DE SERVEIS URBANS MITJANÇANT TECNOLOGIA GEOBIM

METODOLOGIA PER A L’ANÀLISI DE VIABILITAT DE SERVEIS URBANS MITJANÇANT TECNOLOGIA GEOBIM

Històricament els serveis públics que han presentat major èxit en el seu funcionament han estat aquells que en la seva planificació s’han adaptat millor als ciutadans, entorn urbanístic, cultura i inèrcies demogràfiques, on un exemple clar són els serveis bàsics d’aigua i energia elèctrica, els quals arriben proporcionadament a les zones de consum i la seva tarifa és generalment proporcional al cost (sense comptar cànons, impostos etc.).

En el marc de la Gestió Integral de Residus Sòlids Urbans, no hauria de ser diferent però la realitat és que els costos superen en gran mesura als ingressos que el sistema genera i d’altra banda els ciutadans no han percebut la cultura de l’estalvi, de la mateixa manera que en matèria d’aigua o llum si ho han fet, incorporant en els seus hàbits diaris de minimització de consum d’aigua i llum, coneixent que hi ha estalvis directes en la seva despesa familiar.

Doncs bé, en matèria de Gestió Integral de Residus Sòlids Urbans (RSU) es considera que la forma més eficaç per assolir una cultura equivalent a la de l’aigua o l’electricitat, consisteix en un servei individualitzat on la recol·lecció de residus es realitza “porta a porta “(també coneguda a nivell internacional com” door to door “), l’eficàcia radica en els següents aspectes:

  • El ciutadà percep una major proximitat en el servei i assumeix coresponsabilitat amb el sistema de manera més propera.
  • Permet una immediatesa de implementació més gran ja que no requereix grans mobilitzacions o inversions en infraestructura.
  • El sistema pren un camí alineat amb el principi de “qui contamina paga” per tant al revés, els ciutadans gràcies a la seva tasca de segregació ajuden a reduir els costos del sistema integral de gestiói per tant, en un futur fins i tot podrien percebre bonificacions que redueixin la taxa imposada.
  • Elspaïsos que practiquen la recol·lecció segregada casa a casa, arriben a nivells de recuperació d’envasos i embalatges d’entre 45 i 50%, mentre que els països que opten pel sistema de contenització o no segregació arriben a cotes, en el millor dels casos, de fins a un 40%.

Recentment, el coordinador de la xarxa ‘Zero Waste Europe’, Johan Marc Simon, ha assenyalat que el sistema de recollida “door to door” ‘és molt efectiu i que hauria de dur-se a terme en totes les ciutats europees. “Aquest sistema funciona molt bé ja que s’aconsegueix que els materials recollits es caracteritzin per una major puresa i per tant major valor al mercat del tractament o la comercialització”.

Dins d’Europa, a la zona de Flandes (Bèlgica), en la majoria dels municipis d’aquesta zona s’utilitza aquest sistema de recollida selectiva, el que fa que es pugui aprofitar el 75% dels residus. En països on prop del 70-90% dels residus van a disposició final (farcits sanitaris o dipòsits controlats) la quantitat de producte recuperat per al seu reciclatge disminueix radicalment fins a taxes de recuperació del 5-10%.

En aquest servei públic de recollida de residus de forma selectiva, té especial rellevància la preparació preliminar al planejament on es requereix una caracterització molt precisa respecte a la producció d’aquests residus, la seva quantitat i qualitat (puresa) així com en anàlisi detallada del perfil habitacional (cases, edificis, condominis etc.)

Tot això s’ha desenvolupat històricament mitjançant eines GIS aconseguint una línia asimptòtica d’evolució on la tecnologia GeoBIM aconsegueix potenciar l’anàlisi multicriteri de les ciutats permetent:

  • Integrar les dades estadístiques, socioeconòmiques, urbanístiques etc.
  • Analitzar i creuar la informació aixecada respecte de les experiències de recol·lecció segregada “porta a porta” amb informació poblacional obtinguda de la caracterització de població de sectors urbans, comercials, industrials, assimilables a rurals etc.
  • Aplicar criteris de selecció per als territoris, considerant almenys nivell de Grau Socioeconòmic de la població, densitat poblacional, generació de residus sòlidsurbans, existència de punts nets a la zona/centre d’apilament i classificació o altra instal·lació de valorització, capacitat de gestió municipal al territori, possibilitats de sostenibilitat d’aquest tipus de recol.lecció segregada en el territori, connectivitat, entre d’altres.
  • Analitzar i avaluar la situació particular del comportament respecte de la separaciói recol·lecció segregada de residus a les llars en funció de la renda per càpita i el nivell de despesa familiar, el perfil d’habitatge, els patrons de comportament del sector (residencial, comercial, hoteler, industrial, ).
  • Analitzar contextos municipals que compleixin amb les variables definides prèviament.
  • Sistematitzar la informaciói creuar les variables de manera que generin un llistat prioritzat per diferents escenaris i preparació per fases de prova a manera de pilots regionals.
  • Introduir paràmetres d’ajustament al model mitjançant entrades manuals dels resultats obtinguts demostrejos aleatoris de la composició dels residus sòlids

Generalment aquest tipus de projectes de planejament s’inicien amb proves pilot en zones representatives que permetin perfilar resultats previs a la implementació integral, aquests projectes comprenen, generalment, les següents activitats:

  • Creació d’un marc comparatiu d’aspectes socials, tècnics, econòmics i ambientals, aixícom comparatiu de debilitats, amenaces (nusos crítics), oportunitats i fortaleses de les experiències seleccionades han de introduir-se en els paràmetres comparatius els mateixos escenaris que es treballaran en la RMS, per tant el comparatiu tindrà en compte 3 models existents en zones urbanes i 3 models existents en zones rurals.
  • Creació del model geogràfic dimensional 3D BEOBIM demodelitzant la informació física urbanística de vialitat, edificació, espais verds, punts d’espera de transport públic, parades d’espera de taxis, així com informació ambiental de situació de centres d’apilament, farcits sanitaris, empreses col·laboradores, entitats involucrades, actors principals etc.
  • Identificació de les unitats arquitectòniques en georreferencia i vialitat, aixícom la seva condició de situació en la comuna referenciada de àmbit urbà o rural, perfil d’habitatges cases, unitats habitacionals, etc.
  • Dissenyi creació d’una base de dades SQL-BigData on es compili la informació obtinguda, analitzada, seleccionada i depurada de les informacions BASE, REFERÈNCIES I CAMP.
  • Dissenyi creació del model numèric estadístic, així com la inserció de paràmetres d’ajust derivats de l’experiència obtinguda en camp, reunions, caracteritzacions etc.
  • Dissenyi creació del panell d’anàlisi interactiu i interoperable tipus dashboard QlikView per a la extrapolació i exportació ó d’escenaris.
  • Dissenyi creació del marc d’anàlisi d’escenaris, així com territoris per a la selecció de pilots mitjançant les múltiples seqüències de conformació de territoris per a la realització dels pilots.
  • Proposta preliminar de pilots en funció de les dades objectives a través de reporting centrats en metodologiad’arbre de mitjans considerant, per posar un exemple, que siguin prioritaris aquells pilots que disposin del major número de mitjans sociopolítics econòmics, urbanístics, tècnics etc.
  • Creació del website de introducció d’enquestes informatives per a la determinació d’una autoavaluacióa temps real.

Finalment la plataforma GeoBIM projecta els resultats de l’anàlisi en plataformes gràfiques d’anàlisi tipus Business Intelligence, on la informació s’actualitza i depura de forma permanent, ajustant progressivament la situació real d’equilibri de costos i ingressos pels serveis públics.

Mitjançant aquesta tecnologia, IDP ofereix als seus clients un entorn d’anàlisi de viabilitat totalment alineat amb la tendència actual de monitorització dels serveis públics tan difós sota l’eslògan de Smart Cities, així com l’ús de tecnologies analítiques de grans bases de dades (Big data) així com la centralització d’informació de la ciutat en models basats en dimensions associades a metadades (CIM: City Information Modeling, terme derivat del BIM: Building Information Modelling).

 

Rep les nostres newsletter