GESTIÓ D’ESPAIS EN FASE DE DISSENY D’UN PROJECTE

GESTIÓ D’ESPAIS EN FASE DE DISSENY D’UN PROJECTE

La gestió d’espais és un tema crític en la fase de disseny d’un projecte, sigui quin sigui el seu programa funcional.

Per regla general, aquest programa funcional es plasma en un Excel que pateix constants fluctuacions d’àrea, així com modificacions d’altres camps com el departament, l’ocupació de cada estada i altres particularitats de cada projecte.

La programació en estats inicials del disseny ens facilita el bolcat d’informació al model BIM, ja que mitjançant Dynamo podem crear tantes instàncies de famílies de Revit com “files” contingui el nostre Excel, acolorides en funció de qualsevol paràmetre que ens interessi comparar gràficament.

DISSENY D'UN PROJECTE

Això es tradueix en un punt de partida de projecte molt més visual. Ja que disposem des del primer moment d’una sèrie de capsetes representatives de cada estada, dimensionades segons l’àrea indicada a l’Excel mare i amb tota la informació del mateix.

DISSENY D'UN PROJECTE

És com si haguéssim imprès físicament aquestes capsetes en diferents colors segons departament i amb un seguit d’informació gravada en elles i ara ens disposéssim a jugar/dissenyar l’edifici a manera de maqueta.

El valor afegit més destacable de fer-ho de manera virtual és que ens permet actualitzar les dades de l’Excel i actualitzar conseqüentment el model BIM, així com modificar qualsevol dels paràmetres des del propi model com el nivell o les dimensions de les capsetes, comprovant i visualitzant “in real time” la conseqüència d’aquests canvis.

Per exemple: alterant les dimensions d’una de les capsetes, podem veure l’àrea que més o menys ens sobra o ens falta per complir l’àrea objectiva segons el nostre Excel mare. Ràpidament mitjançant colors podem detectar les estades que no compleixen i decidir fer alguna cosa.

El següent pas és dissenyar l’estructura de l’edifici, els seus nuclis de comunicació i espais distribuïdors tenint en compte la relació entre les estances, per posteriorment recol·locar fruit dels requeriments d’aquests elements.

Un cop assolit aquest estadi, mitjançant programació podem generar automàticament els acabats (revestiments, paviments, falsos sostres) segons el tipus d’instància i particularitats de la mateixa.

En conclusió, la gestió d’espais mitjançant la translació de dades alfanumèriques a gràfics no només és interessant en Facility Management, sinó també en fases molt prematures de disseny, ja que optimitzen el temps de bolcat/actualització d’informació i agilitzen l’anàlisi visual dels dades dotant a l’arquitecte d’una potent eina de comprovació.

Si estàs interessat en rebre les nostres últimes actualitzacions relacionades amb el món BIM pots subscriure’t al nostre bloc.